que s’esmunyia tímida per entre
l’entramat del bosc era la seva única
raó. Si podies seure entre elles a la
matinada, la senzillesa en moure’s i
obrir-se al sol podia arribar a
emocionar-te...
manera l’espai amb els seus sons,
que tot el bosc en podia sentir la
tremolor. Les fulles dels arbres
esperaven cada tarda l’arribada de
la Hera.
els molts milions d’històries que té
aquesta gran ciutat.
La menys coneguda de totes, la
més anònima, aquella de la que cap
diari es fa ressò perquè un tinent de
policia l’oblida sobre un munt de
paperam classificat amb l’etiqueta
de cas tancat.
.